dimarts, 12 de març del 2013

MARXA D'HOSTALNOU DE BIANYA: retorn a la muntanya

La vaig descobrir per casualitat i us ben asseguro que va ser una gran sort poder-la fer.
La Marxa d'hostalnou de Bianya és una cursa popular de muntanya de 18kms i amb un desnivell+ d'uns 700mts.
A totes aquestes característiques cal afegir-hi que el preu era baratet i que la gent de la Garrotxa son sencillament la meva debilitat. Sempre m'hi he sentit més que ben tractat.
La marxa aquest any a més a més estava plantejada com un bon entrenament de cara a la Marató Romànic Extrem que es farà també a Hostalnou d'aqui una miqueta menys d'un mes.
Com que la mainada pasaven la nit a ca l'avia la Núria, la meva dona va poder acompanyar-me i així la matinal va ser encara més perfecte si cab.
Es va donar la sortida a les 7 del mati i tots aquells que anavem a correr varem prendre la iniciativa i varem posar-nos a davant de tot.
La resta, els quals anaven a fer una caminada, immediatament darrera nostre.
La cursa de diumenge segurament i per fer-ho molt fàcil cal dividir-la en dues parts perfectament diferenciades l'una de l'altre.
Una primera part d'important desnivell positiu progressiu i practicament constant la qual va costar-me bastant anar-la solucionant i que és coronada amb un esmorzar immens tot arribant al seu punt més alt.
* l'esmorzar em va deixar bocabadat ja que mai havia gaudit d'un esmorzar tant abundant en quantitat i bo en qualitat.
Una segona part que malgrat tenir alguna pujadeta  en algun punt del trajecte, pot considerar-se bastant més suau i una part en franca baixada.
En aquesta segona part vaig tenir la gran sort de coneixer una d'aquelles persones que no et deixen ni molt menys indiferent.
Vaig baixar acompanyat d'un fenomenu de la Canya que em va dir que es deia Met de la Canya.
Em va esperar en tot moment i em va marcar un ritme que en més d'un moment vaig tenir treballs a seguir.
El crack cregueu-me que anava dient que no estava en forma no obstant corria sense ni despentinar-se.
Si una cosa tenia, això és veritat, no callava ni sota aigua.
Varem arribar a Hostalnou tots dos en dues hores i mitja i a l'arribada mentre anavem entrant la Núria va poder tirar-nos unes quantes fotos. Lo dit, un fenomenu d'aquells que no es coneixen cada dia.
Una vegada acabat i superat el test ara el programa és buscar una marxa relativament suau de cara al 31 de març.
Amb la cursa de finals de març donaré per tancada la preparació per la Romànic Extrem del dia 7d'abril.
Salut i kms i dimecres si no plou, cau pedra, se m'emporta la tramuntana... o qui sap que... tornaré a sortir a entrenar novament.
Salut i kms.
Una mica fotut ja que la Marxa Cap a la Independència, objectiu ultratrail d'aquest 2013, finalment no es farà.
Cagum la puta!!!.