Aquest diumenge passat, després de més d'un mes sense competir, vaig començar nova temporada a Vilobí.
Que dir de Vilobí, la meva marxa preferida amb molta diferència ja que és sens dubte un indret enormement acollidor per els corredors populars.
Finalment vaig poder-hi anar amb la familia i fer els 16kms, amb un temps més que discret, i així començar d'una vegada a prendre contacte amb la competició que tant m'agrada.
He estat bastant temps parat i sense entrenar ja que deu dies després d'aconseguir acabar amb èxit la setena de l'any vaig fer-me un inoportú esguinç de turmell que em va obligar a anar tornant poquet a poquet.
A dia d'avui tinc molts reptes de cara al nou any, reptes apassionants sobretot per "impossibles", però d'això es tractarà de fer un repte gegant i guanyar la partida a allò aparentment molt complicat.
El punt de partida és fer sis maratons per tal d'acabar any amb vint maratons i sobretot, sobretot, intentar la gran bogeria, la puta barbaritat, almenys per les meves capacitats físiques actuals, de fer cent kms de la Marxa cap a la Independència i convertir-me per primera vegada en ultramaratonià.
Anirem poquet a poquet, dossificarem moltissim i entrenarem els més dur possible per tal de fer-ho realitat, sempre intentant compaginar amb la feina, la familia i unes quantes horetes de descans. Complicat crec.
Tinc el dubte de si podre fer la Marató de les Vies Verdes el 24 de febrer per la qual cosa com a molt màxim d'aqui una setmaneta decidiré i en cas de que sigui que si augmentare els entrenaments per poder-hi arribar preparat tant fisicament com mentalment.
Salut i kms i Visca Catalunya Lliure!!!!.
