dimecres, 12 de desembre del 2012

LA CIRERETA DEL PASTÍS A L'ARDENYA: 7 MARATONS EN 9 MESOS I 12 DIES.

Si per fi el final de temporada calculat i somiat de fa molt de temps. És el moment de fer balanç i la veritat és que em fa una ilusió especial.
- El mes de Febrer Maratrail de Bonmati (45km).
-El mes de Maig la meva estimada Marató d'Empúries.
-El mes de Juliol i en ple estiu de feina, Setdellonga (43km) i Marató cap a la Independència de Catalunya (43,5km de Setcases a Ripoll).
-El mes d'Octubre Marató del Mediterrani a Castelldefels.
-El mes de Novembre Marxa-Marató Rupit-Taradell (43.5km).
-El mes de Desembre Marató de Muntanya de l'Ardenya (44km) a Sta Cristina d'Aro.

A més de les set maratons, cinc de les quals de muntanya, he completat la temporada amb vuit mitges maratons de muntanya i cinc curses petites.
 Poder arribar a assolir l'objectiu que m'ha tingut en tensió durant tot l'any, no ha estat gens fàcil, no obstant la recompensa de vivències, sensacions i grans moments viscuts ha estat inimaginable.
Com he remarcat moltes vegades les lesions que tant em varen molestar l'any passat, aquest any 2012 no s'han donat i per tant he pogut rendir al màxim en tot moment.
Vaig començar ara farà tres anys a Cornellà del Terri i d'ença he completat setanta curses ininterrompudament sense haver de lamentar cap abandonament.
Una vegada arribat al llistó de les set maratons ara toca descansar i per tant m'imposo un relax d'entrenaments de 15 dies amb la finalitat de recuperar-me tant fisicament com evidentment també a nivell de cap.
Dissabte no va ser fàcil en cap moment, ja estava avisat, no obstant, amb més pit i collons que no pas altra cosa vaig aconseguir creuar per catorzena vegada la tant anhelada línia de meta.
El temps final va ser de set horetes i cinc minuts i us ben juro que va ser dura, molt dura i que vaig arribar completament fos fisicament.
Els primers vint i dos kms vaig anar a dossificar ja que el gran Perepeterpan m'havia posat ja en antecedents sobre el que es mastegava en els següents vint i dos kms fins a Sta Cristina d'Aró.
El tall vaig passar-lo amb tres horetes i quart, per tant un quartet abans de que ens convidessin amablement a plegar.
La segona part de la Marató de dissabte va esdevenir sencillament infernal tant per les meves condicions físiques com també per la meva minsa tècnica sobretot en els corriols en baixada.
És en aquesta segona part on crec que se'm va aparèixer la verge a la terra i em va empenyer a acomplir el meu gran somni.
Haig de donar les gràcies a un noi de Lloret de Mar que em va acompanyar, aconsellar, animar, en fi, ajudar a anar passant els costeruts kms ben bé al llarg d'uns quinzè kms.
Sense el seu ajut i el d'altres companys anònims que ens varem anar trobant és practicament segur que hagués hagut d'abandonar o bé hagués entrat fora de temps al pavelló.
Aquest any he fet el salt a la muntanya amb la idea de provar que tal era i una vegada acabada la temporada la conclusió que n'he tret és rotunda i clara.
La muntanya et dona molt més del que tu li puguis arribar a donar; la muntanya no perdona i precisa d'una concentració practicament absoluta en tot moment; els paisatges i paratges que hom és va trobant son petites postals que romandran ja per sempre en el meu record.
A més de tot el dit fins ara, sens dubte el que realment captiva de la muntanya és el companyerisme que si respira en tot moment, fet que no passa a l'asfalt on tothom va per la seva amb l'objectiu únic de trencar el crono.
Estic feliç i satisfet per les fites aconseguides i és per tant el moment dels reconeixements, dels agraïments més sincers. Espero no deixarme'n cap.
-El primer és per la meva familia que m'ha animat i m'ha patit en tot moment.
- Un gràcies molt gran i  una forta abraçada al gran Carles Bellapart que va ajudar-me a fer possible l'assoliment de la Marató cap a la Independència. Sense ell la quarta sencillament no hagués existit.
- Un agraïment enorme a dos cracks esportius, referents per a mi i sobretot dos persones bestials en la vessant humana.. El gran Ironxevi en maratons en ruta i el meu amic Perepe
terpan en muntanya.
Tots dos sou model de referència i aquest any he tingut la sort de poder-vos conèixer personalment. M'heu ajudat moltissim amb els vostres `panims i consells.
- Moltes gràcies a papi Jordi Coderch de Figueres per compartir amb mi uns entrenaments relaxats i sobretot agraïts i reconfortants sempre una setmana abans d'una Marató.
- Gràcies al company de Lloret del qual no conec el nom. Sense la teva ajuda m'hagués quedat en sis maratons.
- Un agraïment gran, molt gran a tots els voluntaris d'avituallaments, organització en general, el vostre somriure, les vostres paraules d'ànims han ajudat a trencar i traspassar barreres.
Bon Nadal i un feliç any nou a tots companys!!!.

El 2013 tornaré amb més força que mai i espero poder compartir alegries, patiments i sobretot, emocions amb tots i cada un de vosaltres.
Una abraçada.
Papimarató.




dimarts, 20 de novembre del 2012

MARATÓ DE MUNTANYA RUPIT-TARADELL: SISENA AL SAC MALGRAT LA PLUJA

Aquest diumenge 18 de Novembre a les quatre menys deu de la matinada, horari per a llunàtics, ja estava tranquilament aparcat a Taradell tot fent un mos i una petita migdiadeta.
El primer objectiu de la matinal, arribar abans que el primer autocar, ja estava acomplert amb escreix i encara em va sobrar temps.
Mica en mica va anar arribant la organització de la marxa i va anar plantant la paradeta a fi efecte de poder anar recollint la targeta de control de pas que ens anirien segellant a cada avituallament.
Un pelet més tard varem anar pujant al primer autocar i direcció cap a Rupit a la recerca de la línia de sortida.
A dos quarts de set després de repassar que les bambes no es deslliguessin i que la motxila estigués ben subjectada començo amb la mateixa  il.lusió i motivació de sempre l'intent de la meva sisena marató de l'any 2012.
Com que m'havia deixat el frontal a casa i encara negra nit vaig optar per no deixar el grup i així anar ascendint poquet a poquet i amb molt de compte.
A les set i poc es va anar fent clar i coinscidint amb un tram esfaltat i amb baixadeta vaig poder fotre-li canya a la màquina i així avançar temps i sobretot kms.
De moment el cel feia preveure que la jornada no acabaria sense veure pluja i així va ser... i de quina manera !!.
Vaig poder correr sense ni una gota fins al primer control-avituallament de Tavertet, km 8 i poc, no obstant poc després de la set del mati i coincidint amb el pas per el pantà de Sau i posterior pujada de prop de 400 esgraons, va començar a ploure.
La pluja va anar de menys a més i va persistir incansable ben bé fins a les deu del mati.
Més o menys quan va anar minvant la pluja jo portava ja mitja marató feta havent-hi estat unes tres horetes ben bones.
Al llarg d'aquests kms plujosos molta gent va anar agafant el mòbil i no precisament per felicitar la xicota pel seu aniversari.
Va costar-me molt adaptar-me a la pluja ja que sense impermeable quedava xop com un anec i posant-me´l em feia molta nosa per poder correr amb una certa diem-li "comoditat".
Una vegada superada la putada de la pluja després tot va esdevenir bastant més fàcil i agradable.
L'únic problema que tenia era que havia quedat bastant masegat de caigudes i relliscades i que ara tocava anar més amb compte que mai ja que tot havia quedat enfangat de collons.
Recordo que el control del km30 eren les onze menys deu del mati i recordo també que va ser l'avituallament més agraït de la jornada amb molta diferència.
És molt rar que et donin un got calentó de caldo, cafetó, si volies amb conyac i un llarg etcetera de coses que realment varem agrair moltissim ja que veniem encara de l'aiguat que ens havia deixat massa tocats.
Per fer els darrers tretze kms i mig i vaig estar gairebé dues horetes, gens malament si teniu en compte que em feia malt tot i com he dit estava masegat de les caigudes sofertes tot intentant mantenir l'equilibri en trams practicament impracticables.
A tres quarts d'una entrava contentissim al local del Centre Excursionista de Taradell amb la convicció d'haver assolit l'objectiu marcat: la sisena al sac.
Una vegada havent descansat i havent pait tranquilament la jornada només em queda fer les meves reflexions personals:
- No hagués pensat mai, ni en els somnis més remots, que deixaria l'asfalt i em pasaria a la muntanya.
Encara avui no ho entenc i tot i que soc molt dolent, només em defenso com puc, he de reconeixer encara però amb la boqueta molt petita, que entre la muntanya i l'asfalt no hi ha color.
- Erem 1071 inscrits i a l'arribada, malgrat no ser competitiva, ens van assenyalar que haviem arribat dins els 180 primers.
- Suposo que si nosaltres ens varem fotre d'osties, els que vanien bastant més endarrere que nosaltre ni en parlem.
- Han passat 48hores i encara estic inservible però crec que dijous o divendres amb una mica de sort podre tornar a engegar motors a la recerca de la setena i última de l'any.
Soc feliç i fisicament malgrat no ser un màquina em trobo de puta mare i molt content d'haver pogut anar fent caure una marató darrera de l'altre sense lamentar ni la més mínima lesió.
Toco fusta i evidentment que tremoli l'Ardenya que vinc a per totes!!.
Salut i kms i Visca Catalunya lliure!!

 

dilluns, 22 d’octubre del 2012

MARATÓ DEL MEDITERRANI: CRÒNICA D'UN MARATONIÀ AGRAÏT

Aquesta crònica, a diferència de les que he escrit fins a dia d'avui, pretenc que sigui diferent a les precedents.
Intentaré, tant com pugui i en sigui capaç, de fer brollar els valors humans i d'amistat sense els quals és impossible arribar a esdevenir un autèntic maratonià.
Ahir a la marató del Mediterrani de Castelldefels, sense el suport de tots els anònims però coneguts que vaig anar trobant a partir del km30 estic plenament convençut que el meu cap per si sol no m'hagués empès a assolir una nova marató.
Cal ser agraït en aquesta vida i això ho sabem els que em decidit fer-nos maratonians, gent que en definitiva som d'una pasta diferent, especial.
Espero haver servit d'ajuda a molts companys que realment ho estaven passant molt malament, companys que lluitaven per assolir l'arc d'arribada i poder celebrar així una nova marató.

Pel que fa a la crònica en si, destacar que els primers 10kms vaig anar a dosificar forces i vaig fer-los amb uns 54minuts; la mitja vaig fer-la en 1h i55minuts, per tant tot anava prou bé.
Anava bastant bé de forces i amb la mentalitat amunt de tot fins que suposo que, fruït de l'esforç acumulat al llarg de gairebé tres hores, el bessó de la meva cama dreta va dir que fins aqui havia arribat.
A partir d'aquest moment va començar una tirada de 12kms que varen ser literalment un calvari ja que la cama no permetia trotar en condicions i presentava massa dolor.
Va ser el moment de tirar de collons i anar avançant a tranques i barranques fins poder arribar a l'entrada del canal olímpic al km 40.
Quedaven 2.5kms de marató consistents en donar la volta al canal fins a la línia de meta. Em vaig imposar que, com fos, però calia fer-los corrent i així creuar l'arc d'arribada tot celebrant a braços aixecats la 12 marató de la meva vida.
Vaig arribar amb un temps de 4h i 12minuts molt orgullós d'haver vençut l'obstacle del km30 i, sobretot, enormement orgullós de l'ajuda rebuda en moments en que el cos demanava abandonar i el cap demanava seguir.
Reitero tot el dit fins ara: moltes gràcies companys!!.
Pd: Agraïment especial al gran Ironxevi, un autèntic crack de les maratons.
A descansar i el dia 18 del mes vinent a donar molta guerra i a disfrutar a la Marató de muntanya Rupit-Taradell.

dimarts, 9 d’octubre del 2012

Marxa Vila de Navata: ja porto 4500km a cada cama

Diumenge 7 d'octubre tocava en principi assolir els 4500km i la cinquena Marató d'enguany a Collserola no obstant vaig retardar-me massa i ja no quedava una punyetera plaça lliure.
Vaig substituir-la per una marxa de 17kms que em permetessin com a mínim anar posant el cos i les cames al seu màxim nivell a l'espera de poder fer si o si la Marató del Mediterrani el dia 21 d'octubre a Castelldefels.
La marxa en si mateixa va ser bastant sencilleta, barateta i prou ben organitzada i amb la cirereta d'una samarreta bastant guapa i un esmorzar potent i ben parit.
Varem començar a correr  a les 8 del mati amb una temperatura més que agradable.
Essent autocrític he de reconèixer que vaig estar uns deu minuts inicials en que el cap va poder més que la lògica i el coneixement de les propies limitacions.
En donar el tret de sortida un grup d'uns 12 corredors va començar a correr a un nivell altíssim i totalment desenfrenat deixant la resta dels components de la marxa totalment despenjats i trencant la cursa des del primer segon.
Encara ara dos dies després i amb el cap més fred em pregunto pq collons vaig intentar ser un d'aquests dotzè màquines que sigui dit de passada no es varen ni tan sols cansar.
No m'havia passat mai i evidentment el dia 21 a la propera marató això no pot tornar a passar pq si passa suposarà sense cap mena de dubte el meu primer abandonament en 67 curses.
Quan vaig veure que no tal com anava no arribaria viu a la meta vaig estar una bona estona recuperant, intentant recuperar, les forçes idiotament esmerçades, tirades,i la veritat és que em va costar bastant.
Els darrers 7 o 8kms, ja bastant recuperat i a un ritme òptim per mi, varen anar passant comodament i fins i tot permetent-me fer de tant en tant algun adelantament.
A l'arribada sort que hi havia un esmorzar potent a base de vi, entrepans de botifarra, de xuia i una organització que es va buidar pq ens ho passessim bé.
Ara toca una altre vegada un dia molt gran i ple d'emocions i que intentaré de totes totes que suposi acabar la cinquena marató de la temporada.
Aquests dies quer queden pretenc entrenar suau i sobretot descansar molt, tant com sigui possible ja que crec que les meves cames porten massa tralla i demanen baixar una miqueta el llistó.
Si tot va bé tornaré a plorar d'alegria i tornaré a patir com un cabronàs a Castefa, només espero que sigui per haver assolit l'objectiu pretès.
Visca Catalunya lliure!!!!!

dimarts, 2 d’octubre del 2012

Ruta de l'aigua de St Feliu de Guíxols

La Ruta de l'aigua de St Feliu de Guíxols és una marxa de muntanya de 20km que organitza cada any la parròquia del barri de Vilartagues del municipi de St Feliu.
Estic molt i molt content pel resultat que vaig aconseguir no obstant avui no faré cap mena de crònica.
En la prova celebrada diumenge malauradament va morir de mort sobtada un noi de 14 anys de St Feliu per la qual cosa em limito a mostrar tots els meus respectes per el tràgic succés i prou.
Crec que no puc explicar una crònica alegre després del que va succeïr.
Fins a la pròxima.

dilluns, 10 de setembre del 2012

MAKISADA RURAL DE SILS: TOT PREPARANT LA MEVA TARDOR MARATONIANA

Aquest diumenge 9 de setembre a Sils organitzaven per quart any la Makisada rural de la Selva que consta de dos recorreguts possibles, un de 12km i un de 26km amb uns 650 de desnivell+.
La makisada organitzada pels Makis de Sils (grup esportiu), s'adaptava a les mil maravelles a les meves necessitats més bàsiques: distància idonea amb un bon desnivell de cara a entrenar per les maratons, barata i ben organitzada.
Vaig anar a Sils ben d'hora de cara a agafar-me les coses amb molta calma i així poder-ho preparar tot al detall.
El propòsit de la mitja de muntanya com he dit era fer un entrenament de qualitat i així poder analitzar el meu estat de forma de cara a la pròxima cita maratoniana el 7 d'octubre a Collserola.
Vaig sortir a ritme molt suau i amb la idea d'unes tres horetes i així vaig anar passant els kms mica en mica i sense forçar la màquina.
Quan veia que el cos em demanava una miqueta més de ritme fotia una accelaradeta i així anar avançant a poc a poc però a un ritme practicament constant i sobretot assumible de cara a distàncies de marató de muntanya.
No vaig mirar el rellotge fins a passar per l'arc d'arribada i veure sorprès que havien passat només dues hores i trenta dos minuts i sense forçar massa.
Mentre esmorzava vaig analitzar estadisticament la mitja i vaig adonar-me amb satisfacció que havia estat molt regular ja que vaig correr a un ritme d'uns 6minuts el km i a més de 10km per hora, ritme que en cas de mantenir-lo en marató em posa amb un crono personal estratosfèric.
Cada vegada estic més aprop de mantenir-lo tot i que encara perdo molts més minuts en la segona part de la marató que en la primera.
Suposo que lògic tot i que millorable entrenant dur i amb constància. Per mi no quedarà.
Seguiré la preparació per Collserola si tot va bé a Madremanya fent els 20km , distància de mitja marató.
Porto ja deu mitges maratons, set aquesta temporada, per tant d'aqui dues setmanes tinc la oportunitat de fer la onzena i aíxí empatar maratons i mitges maratons.
Arribo als darrers mesos de 2012 motivadissim i crec que fisicament prou preparat per fer tres maratons de muntanya més i unes tres o quatre mitges que m'ajudin a completar una gran temporada.
Objectiu: acabar any amb 14 maratons i 14 mitges maratons.

dijous, 30 d’agost del 2012

DIUMENGE EN FAMILIA A LA CURSA DE VENTALLAT-EL MALLOL

Aquest diumenge passat juntament amb la mainada i la meva dona i amb la magnífica companyia d'en Jordi de Figueres and family varem poder gaudir d'una de les curses a la qual li tinc un carinyo ben especial.
És una cursa de muntanya que transcorre en un marc de gran bellesa com és la Vall d'en Bas, és una cursa barateta i a més a més és curteta i per tant suposa un entrenament de qualitat.
Consta de 9km amb desnivells prou destacables i sobretot compta amb un ambient prou agradable i... sobretot, sobretot amb una esmorzar que a mi particularment em té el cor robat.
Donen esmorzar consistent en pa amb tomata i fuet i  una coca de sucre que fa caure per terra.
Tot a demanda senyors organitzadors d'algunes curses, a demanda i tot per dos euros només.
Que n'aprenguin com diu aquell alguna empresa organitzadora que cobra 14 i 15 euros per una running nocturna de menys de 10km, que no avisa quan suspen una marató de muntanya i... que li diu a la mainada que la seva cursa comença a les 10 del mati i finalment la comencen abans d'hora sense tenir en compte la il.lusió de la mainada.
La gent de la Garrotxa són d'una pasta especial, collonuts!!

dimecres, 15 d’agost del 2012

MITJA MARATÓ CURSA DEL FAU

Aquest diumenge tocava anar a per la sisena i la mitja escollida no era precisament suau sinò més aviat el contari.
L'any passat vaig debutar en mitja distància a el Fau a Maçanet de Cabrenys i l'experiència va ser molt i molt accidentada.
Vaig tenir una caiguda molt important que va provocar-me cremades a l'esquena que encara avui un any després deixen veure perfectament on es van produir.
Partint d'aquest debut tant ben parit calia per tant prevenir i intentar no repetir una altre ensopegada semblant.
Aquest any la mitja es presentava una mica canviada amb un recorregut amb una mica més de desnivell i un 80 per cent de corriols, la majoria d'ells molt tècnics.
La sortida va donar-se a les 8 del mati i com que no faig mai escalfament vaig aprofitar els primers kms per anar posant el diesel al seu estat més òptim i sobretot reservar forçes per a moments més complicats.
L'arribada fins al km5 i primer avituallament vaig assolir-lo sense massa problemes tot i que ja havien hagut de salvar desnivells prou importants.
Del km5 fins al km9 i segon avituallament vaig anar mantenint el ritme sempre que vaig poder tot i que a mi una cursa amb corriols em suposa un important obstacle.
Vaig millorant en els ascensos i descensos però sempre en pista ja que en corriol encara em queda un munt per aprendre i em talla enormement el ritme.
Una vegada arribat al km9, el següent avituallament era al km13 i segurament va ser el més complicat d'assolir ja que per arribar-hi va caldre agafar-s'ho amb molta paciència i anar pujant poquet a poquet.
Al km13, pic màxim de la cursa, varem ser molts que varem aprofitar per hidratar-nos bé i sobretot recuperar-nos una miqueta de dues hores d'ascens practicament sense pausa
Començaven els 8kms finals fins arribar a la meta a Maçanet i varen ser practicament tots de descens pronunciat, molt tècnic, pe corriols i per tant molt perillós de cara a caigudes i regirades de turmell.
Tot i anar amb molt de compte vaig intentar anar el més ràpid possible de cara a intentar baixar de les tres horetes al final.
El resultat final va ser de 3h i 7 minuts i amb una barreja de sensacions que una vegada analitzades en fred em deixen més que satisfet.
- Vaig aconseguir no caure i per tant això ja és prou positiu.
- No em defenso bé amb corriols i per tant em queda moltissim per millorar.
- M'ho vaig passar més que bé i sincerament cada vegada m'importa menys el temps final.
-Vaig aconseguir acabar la sisena de la temporada que en definitiva és el que vaig anar a cercar a el Fau.
Ara toca acabar l'estiu el dia 26 a la Cursa de Verntallat-el Mallol a la Vall d'En Bas. És una cursa de muntanya de 9km barateta i que l'any passat em va agradar moltissim, sobretot la coca i el porro de garnatxa de l'arribada.
Tot evidentment va encaminat a arribar als darrers mesos de l'any el més fort possible de cara a afrontar el repte d'una marató cada mes i tancar l'any 2012 amb un total de 7.
No estaria gens malament.

dilluns, 23 de juliol del 2012

MARATÓ CAP A LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA: correm tots junts cap a la llibertat!!!

Quan vaig veure que l'assemblea Nacional de Catalunya organitzava la primera Marxa cap a la Independència vaig pensar immediatament que era la meva gran oportunitat de fer la meva modesta aportació a una causa noble que ve s'ho val.
Senyors asseguts a la cadira de casa lamentant-nos per la magnitud de la tragedia no aconseguirem mai res.
És, crec, el moment de fer moviments decidits i clarividents que mostrin al món molt a les clares que Catalunya vol viure en llibertat.
Ja n'hi ha prou de ser cornuts i pagar el veure; ja ens n'em cansat, ja n'estem fins als collons, ja n'hi ha prou.
Dissabte a la tarda vaig fer la meva petita aportació en forma de marató i ho vaig fer corrent des de Setcases fins al bressol de Catalunya i terra de Guifrè el Pelòs: Ripoll.
Aquesta vegada a la crònica no parlaré massa de la marató en si ja que prefereixo descriure breument el que vaig poder viure i gaudir.
Va ser una marató reivindicativa, plena d'estelades, de rabia per la situació que ens toca viure , i sobretot il.lusionant, molt il.lusionant ja que la gent ja comença a sortir al carrer i manifesta clarament el que vol aconseguir.
Va ser molt reconfortant anar passant per els diferents pobles i percebre com la gent esta perdent la por de l'oprimit i esta desitjosa de fer un pas més, segurament el pas més important, el desllorigador de tot, la llibertat del nostre petit pais.
Ja van quatre maratons en el que porto d'any i l'objectiu son set abans de cap d'any.
Soc dels que penso que que res és impossible i partint d'aquesta premissa clara animo a tothom a no decaure i aixecar-se sempre, a posar-hi el pit, els collons, els collons quadrats... i el que faci falta.
Només marcant-se objectius aparentment no realitzables ens farem forts ja que la recompensa a un gran esforç és magnifica i maca, molt maca.

Dedico la marató al meu pais petit.

dimarts, 3 de juliol del 2012

LA SETDELLONGA: UNA DESENA MARATÓ PLENA D'ENCANT

Diumenge 1 de juliol de 2012, o el que és el mateix dos anyets i dos mesos després de la primera a Empúries, puc dir en veu alta que ja en van 10!!.
Feia temps que buscava l'oportunitat de fer la desena i penso sincerament que elegir la Setdellonga i el marc incomparable de Vilallonga de Ter va ser sens dubte una elecció encertada, encertadissima.
La marató començava a les 6 de la matinada fet que a mi no em perjudica en absolut ja que estic més que acostumat a llevar-me quan les carreteres encara no estan ni marcades.
Vaig arribar a Vilallonga una horeta abans per poder dur a terme tot el meu ritual de cada marató, per intentar en la mesura del possible que res fallés.
El meu estat anímic era sencillament perfecte en tots sentits ja que no portava ni un petit bri de nervis i a més a més tenia un mono impresionant de marató i de muntanya.
La sortida va donar-se a les 6 en punt amb una mica més d'un centenar de corredors.
Des del primer moment vaig fer cas a l'estrategia ja ideada feia molts dies i no vaig deixar que el cap anés més ràpid del que jo volia.
Els primers cinc km varen ser de forta pujada superant en pocs kms un desnivell positiu d'uns 500metres per la qual cosa tocava a poc a poc i bona lletra i anar escalfant les cames a mica mica i guardar forçes per a més endavant.
Fins al km 15 la cosa es va suavitzar bastant i va permetre guanyar temps al cronometre i correr amb relativa comoditat fins assolir el control de pas que com tots els altres coincidia amb un avituallament.
Una vegada superat els 15kms la cosa va anar transcorreguent prou bé fins a passar per la mitja marató més o menys amb un temps de tres horetes i vint minuts.
La cosa anava molt i molt bé i més si tenim en compte que teniem unes once horetes per finalitzar la marató a Vilallonga.
De la mitja en endavant la cosa va seguir anant com una seda i malgrat patir en les fortes pujades que la prova va anar presentant vaig tenir en tot moment sensacions més que bones. No vaig dubtar en cap moment que el dia acabaria en triomf.
Al km trenta dos coincidint a les 12 en punt del migdia va començar a ploure com feia estona que es preveïa, fet que ho va capgirar tot ja que començava una marató totalment desconeguda per mi i molt, molt més dura.
Quedaven 11km amb el gran inconvenient que del km 36 al 39-40 es donava un dels desnivells positius més rigurosos de tota la marató ja que pujava més de 300metres+ en uns tres km.
Vaig optar per passar olímpicament del xàfec que teniem al damunt i fotre canya a la cosa intentant no caure sobretot en els descensos.
Tocava acabar si o si per tant aqui evidentment ,a més de les cames que estaven perfectes, va entrar en joc el cap que fins aleshores havia estat descansant.
Al final vaig poder cobrir els darrers km amb una horeta i divuit minutets i amb una alegria immensa per poder assolir la desena.
El resum que puc fer de diumenge és sobretot que vaig patir molt menys del que jo havia suposat abans de fer-la fet que evidentment m'omple d'alegria i constata que fisicament vaig arribar al cent per cent.
Avui dimarts puc dir que no he tingut practicament cap agulleta i que la recuperació sencillament ha consistit en dormir i menjar.
Divendres toca tornar als entrenaments i començar a preparar la quarta marató de la temporada el 21 de juliol.
El dissabte 21 a dos quarts de set de la tarda sortiré de Setcases i acabaré a Ripoll després d'haver cobert uns 43km i mig tot resseguint el curs del riu Ter.
Aquesta nova marató, que espero poder fer, s'enmarca dins els actes organitzats per l'assemblea Nacional de Catalunya i rep el nom de Marxa cap a la independència de Catalunya.
La marxa en si mateixa consta de 110km que cobreixen des de Ull de Ter fins a Roda de Ter, no obstant la organització permet fer un tram d'aquesta.
La meva oncena marató per tant serà la Marató per la Independència i començarà amb llum de dia i acabarà a Ripoll, bressol de Catalunya i terra de Guifré el Pilós, amb frontal i com jo dic: a les enfosques.
Salut i kms.

dijous, 14 de juny del 2012

CURSA INFANTIL DEL FAR D'EMPORDÀ: QUAN ELS GRANS SON COM MAINADA

Aquest diumenge passat la Claudia, filla del meu company de Figueres i la meva filla Júlia feien la cursa infantil del Far, organitzada per Diveresport.
A remarcar un parell de coses abans d'anar per feina: la cursa només la va poder fer la Júlia i la cursa no va ser organitzada sinò totalment desorganitzada.
M'explico. Quan esmento que només la va fer la Júlia no falto a la veritat sinò que constato sencillament el que va passar.
A la web de la organització deixava prou clar que la cursa començava a tres quarts d'onze del mati i en realitat va començar abans de dos quarts d'onze fet que va provocar que la Claudia no arribés a temps de prendre la sortida.
La reflexió és la de diumenge en calent i no varia gens i no és altre que indignació en majúscules.
Suposo que l'empresa de Figueres no varen tenir en compte en cap moment que estaven tractant amb la il.lusió de MAINADA, i que evidentment no sels pot fotre d'aquesta manera tant bruta i mancada absolutament de tacte.
Suposo també sense por d'equivocar-me que si això mateix els passa al seu fill o filla cremen El Far i baixen tots els sants haguts i per haver.
Diveresport estic molt d'acord que sou empresa i en definitiva negoci però si realment voleu putejar a algu sisplau escolliu una miqueta millor i putegeu-nos als ganapies que ja estem curats d'espants però repeteixo en cap cas a la mainada que son innocència, il.lusió....
Evidentment en aquesta vida un no és rencorós ni res que se li assembli però estaria molt bé poder llegir en la vostre web una nota de disculpa en tota regla.
Com a consell final feu-vos un parell d'incisos clars i molt directes.
-Abaixeu els preus senyors ja que amb la que esta caient aneu molt, molt cars.
- Si no teniu tacte no organitzeu curses infantils.
Desitjant poder correr més endavant amb vosaltres pq això significarà que heu millorat i corregit errors s'acomiada molt enutjat un pare.

dilluns, 28 de maig del 2012

MITJA MARATÓ DE MUNTANYA 2PIKS D'ANGLÈS

Aquest diumenge 25 de maig he aconseguit acabar a Anglès la meva cinquena mitja marató de muntanya d'aquest any 2012.
Fins ahir el màxim desnivell+ que havia assolit en mitja de muntanya havien estat els 975mt a Llançà el 22 de gener d'aquest any.
Si he de ser sincer ahir vaig anar a Anglès amb dubtes ja que no tenia molt clar que pugués superar els 1100mt+ per tant, com la setmana passada a Girona, l'únic objectiu era acabar i intentar baixar de les tres horetes.
Varem començar noranta quatre corredors a dos quarts de nou en punt del mati i ja de bon començament em vaig imposar anar, o més ben dit intentar anar, al ritme que permetés l'orografia del terreny.
Com que soc un fotut novato de la muntanya intento tenir-li molt respecte i en conseqüència dossificar molt les forçes en tot moment pel que pugui venir més endavant.
Els primers km varen ser variadets tot alternant trams bastant planers amb trams de certs desnivells, molts tobogans i tot alternant pista i corriols molt macos.
A l'avituallament del km 10 ens varen avisar que venien sis km, fins a coronar el pic màxim de l'ermita de Sta Bàrbara, d'autèntica duresa i en els quals només en sis quilometrets salvariem un desnivell+ de més de 500mt.
Tot i haver-nos avisat varem passar-les molt putes fins aconseguir coronar la punyetera èrmita ja que va ser una pujada interminable en que va ser impossible correr.
Una vegada a dalt, totalment fosos, una vegada fet un bon i merescut avituallament només quedaven cinc km de baixada fins arribar a línia de meta a Anglès.
Els darrers cinc km pels que no estem acostumats a la muntanya demanen anar amb molt de compte i amb màxima concentració en tot moment.
Varen ser uns darrers km de baixada per dresseres molt tècniques i molt perilloses sobretot per les possibles caigudes i sobretot per les reblincades de turmell.
Intentant trobar cami on no n'hi havia finalment i sa i estalvi vaig aconseguir arribar a meta amb objectiu doblement acomplert: vaig tardar 2h i 50minuts i per tant menys de tres horetes; cinquena mitja de muntanya en cinc mesos justos d'ença que varem començar l'any.
Avui feliç i content per les sensacions viscudes, sense el més mínim rastre de l'esforç fet, tornaré a sortir a entrenar per millorar encara més el meu estat de forma i així començar a somiar amb la fita, la gran fita del mes de juliol.
L'1 de juliol, i no és broma, intentaré, aconseguir la desena marató a la setdellonga a Vilallonga de Ter.
La Setdellonga és una marató de muntanya que al llarg de 43km amb un desnivell+ de 2400mt i 4800 acumulats en total recorre els set termes que conformen el municipi de Vilallonga de Ter.
Prendrem la sortida a les sis del mati i tindrem un màxim d'11horetes per intentar acabar vius.
No cal dir que aquest juny em dedicaré exclusivament a preparar-la tot i tenint clar que si al final no aconsegueixo acabar-la podré viure per primera vegada la sensació d'abandonar.
Si algun dia ha d'arribar prefereixo que sigui amb un repte aparentment no possible.
Nens a entrenar!!!.

dilluns, 21 de maig del 2012

MITJA MARATÓ DE MUNTANYA FUNDACIÓ ASTRID21

Aquest dimenge 20 de maig a Girona, la Fundació Astrid21, nens amb sindrome de Down, organitzava el que varen anomenar primera cursa de muntanya de les Gavarres, amb un recorregut de mitja de muntanya.
El dia no es presentava massa prometedor, pluja forta de matinada, i previsió de més plujes.
Varem tenir tota la sort de cara ja que a l'hora de la sortida el dia s'havia anat aixecant mica en mica i practicament no plovia.
La prova comptava amb un desnivell positiu de 835mt per la qual cosa vaig optar des de bon inici per l'estrategia conservadora de sortir a un ritme de menys a més, molt suau i reservant forces que més endavant em poguessin mancar en cas de necessitat.
Des d'un primer moment les sensacions varen ser extraordinariament bones ja que les cames practicament anaven soles i així amb tranquilitat i sense presses vaig poder gaudir al màxim de la cursa.
Sense donarme'n practicament compte vaig plantar-me a l'equador de la mitja marató i amb forces intactes havent superat ja una bona part dels molts desnivells que el terreny havia anat oposant al meu pas.
Al haver plogut tant el terreny en molts trams estava totalment enfangat no obstant a poc a poc i bona lletra no hi ha obstacle que realment pugui ser insalvable.
Vaig fer ús en tot moment dels tres o quatre avituallaments que la fundació havia preparat i en més d'un vaig agafar bones reserves i la vaig fer petar uns minutets amb els voluntaris que hi havia.
Els darrers deu km varen costar una miqueta més però tampoc en excés.
Amb un ritme calculat consistent en anar a ritme suau al començament, accelerar més endavant, caminar quan no es podia correr i donar-ho tot en les baixades intentant no caure, vaig plantar-me a meta amb un crono de 2h i 16minutets molt per sota de les meves previsions que eren de fer unes tres horetes.
Vaig trobar-me molt fort, totalment recuperat d'Empúries i amb un estat de forma que ha anat de menys amés d'ença que va començar l'any.
De moment l'objectiu és fer la mitja marató de muntanya d'Angles la setmana vinent amb el màxim desnivell+,(1100mt) provat fins ara.
Si ho aconsegueixo, en cinc mesos justos hauré finalitzat cinc mitjes de muntanya i dues maratons, per la qual cosa ara toca descansar un parell de dies i tornar a cardar canya a l'asunto.
Aquest maig obre un parentesi fins al setembre en que, degut al període estival, no hi haurà més maratons ni mitjes, excepte la mitja de muntanya del fau a l'agost.
A l'octubre encetaré tres mesos en que vull arribar com un toro per fer les tres maratons que em manquen per donar per finalitzada la meva particular temporada de maratons 2012.

diumenge, 13 de maig del 2012

EL DEBUT DE LA JÚLIA.



El debut de la meva filla Júlia .
I una foto amb Xevi Avellana. 69maratons el contemplen.

dilluns, 30 d’abril del 2012

LA MEVA PARTICULAR TORTURA GRECO-ROMANA A LA MARATÓ D'EMPÚRIES

Ahir tocava intentar assolir la novena marató en dos anys i tocava evidentment fer-ho a on fa justament fa dos anys va començar la meva particular aventura maratoniana: a Empúries.
Com cada any vaig arribar a les ruines amb temps més que suficient per poder fer els darrers preparatius, repassar que tot estigués al detall i escalfar una miqueta, només una miqueta que sinó em trenco abans de començar.
La marató i la mitja varen començar amb uns cinc minutets de retard respecte l'horari previst i ja a aquella hora tot pintava que ens hauriem de barallar amb una temperatura diguem que massa agradable.
Ens dirigirem cap a la flama i anarem enfilant direcció disco fata de St Pere Pescador, tram que a ritme suau, uns cinc minuts el km, vaig anar tirant endavant sense massa complicacions..
La tornada de fata coincidia amb el km10 i una vegada feta la passada per línia de sortida varem enfilar direcció centre de la vila.
Quan vaig començar a entrar a l'Escala sincerament anava no molt ràpid però a un ritme més que correcte com ja he dit abans, la cosa per tant anava sobre el previst.
Una vegada passada la platja de la Riba, enfilat cap al Port d'en Perrís i fet el recorregut per el passeig enfilarem cap a Avinguda Montgó direcció cap a la zona del port.
Una mica abans d'arribar al port, a la curva de Piano Bar, varem girar per tornar a enfilar el camí de tornada cap al centre de la vila i tot seguit sense massa problemes anar a buscar la Ronda Pedró i direcció cap a fata altre vegada.
Més o menys a l'altura de l'oficina de turisme a l'entrada de l'Escala estava marcat el pas per els 21km i per tant ja tenia la meitat de la feina al sac i prou ben lligat.
Vaig passar els 21 a una hora i cinquanta minutets amb les forçes intactes i amb la moral pels nuvols ja que malgrat la calor que ja començava a tocar els collons tenia el dipòsit de moment en condicions.
L'anada i tornada de fata, més o menys del 22 fins cap al 29 i pico, el dipòsit va anar aguantant molt bé fins que una miqueta abans de passar per les ruïnes va buidar-se sobtadament.
Recordo que tornava de la carretera de la disco la Núria em va trucar dient-me que m'esperaven a l'hotel Rally per animar-me i que vaig dir-li que anava malament, que no tirava, que la cosa estava futudeta.
Cap a dins l'Escala, passada per la platja de la Riba, Port d'en Perrís i enfilar cap al passeig a tranques i barranques i amb més pena que glòria, calia aguantar amb tota la collonera.
Una mica abans d'arribar a on m'esperaven la Núria, en Joel, la Júlia, la meva sogra, la meva neboda, el meu germà, la meva cunyada i l'Erik vaig sobrepassar el km 32 amb tres hores en marató.
Els seus ànims en aquell precís moment varen ser molt importants ja que com he dit no quedaven forçes que em permetessin subsistir a l'embestida de la marató i malgrat tenir moltissim cap en aquests casos límit, crec que ahir el límit va ser una mica massa límit.
Normalment faig 33km en tres hores de marató o el que és el mateix 11km per hora, la qual cosa en cas d'assolir-ho em permet en la majoria dels casos baixar de les 4hores a meta.
Ahir en vaig fer 32 en tres hores i aixó va impedir de totes totes baixar de 4 hores.
Una vegada rebuts els molts ànims de la familia la cosa dintre de lo que era el drama la veritat és que vaig aconseguir trampejar-ho com a mínim amb una certa dignitat.
Els darrers deu km, cap al port, tornada al poble i directe cap a meta, els vaig aconseguir acabar amb una horeta justa i clavadeta amb la qual cosa vaig entrar a meta amb un crono final de 4h justes.
Abans d'arribar a meta, cap al km 38 i pico, vaig rebre altre vegada l'empenta de la meva familia que ja es dirigien cap a la línia d'arribada a les ruïnes, recordo que el cotxe amb el crono marcava 3h i 37minuts, temps per tant justet per baixar de les quatre.
Uns metres abans d'enfilar la somiada línia de meta vaig situar la Júlia a la meva dreta, l'Erik a la meva esquerre i en Joel en braços i tots a correr fins a passar per sota el temps que indicava per sobre de tot que havia patit, estava trencat, fos, però senyors, marató altre vegada i ja en son 9 en dos anys.
Quan vaig travessar meta evidentment no vaig deixar de tenir un record per en Pep, el gran Pep al qual se'l troba molt a faltar i a qui va dedicada una part important de la marató d'ahir. No oblidem.
Avui, ja estic completament recuperat de la pallissa d'ahir content de la feina feta malgrat no haver sortit respecte el guió desitjat abans de fer-la.
Aquesta setmana toca descansar i tornar a entrenar amb més força que mai per intentar plantar-se el 17 de juny a la marató de muntanya de Vilademuls.
Depenent de l'estat físic, un parell de setmanes abans tocarà decidir si intentar la tercera o no.
De la marató d'ahir no vull descuidar-me de donar les gràcies a la meva familia sense els quals tot hagués estat molt, molt complicat.
Felicitar a la organització per la seva gran feina feta i per fer-nos sentir com a casa. Correr a l'Escala és correr a casa i això motiva encara més.
Moltes felicitats a tothom que va aconseguir finalitzar la marató ja que senyors la nostre gran victoria és poder-nos penjar la medalla a línia de meta i dir ben alt que ens hem carregat una altre vegada el fotut mur dels collons.

dilluns, 16 d’abril del 2012

CURSA D'ESPORTS PARRA DE GIRONA: després de tres mesos i mig trepitjo asfalt

Aquest diumenge 15 d'abril a Girona celebraven una de les curses més maques i ben organitzades que he corregut fins ara.
La prova començava a les deu del mati per la qual cosa vaig poder comptar amb els meus tres incondicionals que mai no fallen: la Núria, la Júlia i en Joel.
Durant la setmana havia estat fent els meus petits propòsits de cara a la cursa, consistents en fer un crono de 42 o 43 o bé en el millor dels casos intentar rebaixar-ho.
L'objectiu era per damunt de tot trepitjar asfalt per primera vegada aquest any 2012 i així començar a comprovar sensacions de cara al gran objectiu que no és altre que la Marató d'Empúries d'aqui a quinze dies.
Vaig decidir sortir a matar sense reservar absolutament res i des del primer segon anar a la recerca del millor crono possible.
Els dos primers kms va consistir en anar fent-se forat entre la molta gent que hi havia i anar deixant personal enrrere que de sempre és el que més satisfacció em dona.
Amb tant sols dos kilometrets ja havia superat el globus de 50minuts que portava el gran Ironxevi i el globus de 45minuts per tant a partir d'aqui calia mantenir els 45 i en la mesura del possible anar rebaixant, menjant minutets al cronòmetre.
Les sensacions ahir en tot moment varen ser bonissimes tant en resistència com en velocitat i a més la cursa em va permetre provar acceleració, esprint a l'arribada...
No vaig mirar en cap moment el temps que anava fent no obstant com he dit abans mentre el globus de 45 no em passes pel davant la cosa anava minimament prou bé.
Una vegada entrats els darrers dos km tenia dubtes de si rebaixaria la meva millor marca de 42 aconseguida a Olot i sabia que si no ho aconseguia tampoc em quedaria massa lluny.
Quan vaig encarar la recta de meta de lluny vaig veure el crono de 43minutets i per tant marca no superada.
Els darrers metres amb arribada amb diversos corredors a mi em van de puta mare per provar-me a l'sprint i si surt bé com ahir a Girona encara millor.
En resum doncs un darrer test pensant amb la novena prou positiu i per tant a fotre canya i a entrenar ja que toca tornar a forjar la meva petita historia particular a l'Escala.
L'any passat varen ser tres hores i cinquanta minuts i vaig assolir el meu somni inabastable de baixar de les 4hores.
Aquest any crec sincerament que estic més ben preparat que fa un anyet, sense lesions i amb la mentalitat pels nuvols.
A lluir-se!!!

dimarts, 20 de març del 2012

MITJA MARATÓ DE MUNTANYA DE VILADEMULS: QUATRE GATS CORRENT



Aquest diumenge dia 18 a Vilademuls els companys de Diveresport de Figueres organitzaven per primera vegada una cursa de muntanya de 14km i una mitja marató també de muntanya.
A la sortida erem, sumant les dues curses, una vuitantena de valents als que no ens fa por aixecar-nos ben d'hora ben d'hora i menys per poder fer el que més ens motiva i ens agrada correr i saltar marges.
Vaig poder anar-hi amb la Núria de tranquis i sense mainada i per tant varem arribar aviat i amb temps suficient per preparar els darrers detalls i fer-la petar amb amics d'altres curses.
La sortida va ser puntual a les 9 del mati i vaig adoptar ja des d'un primer moment un ritme suau i constant.
Que passin que passin que sóc un diesel i per a mi el que compta no és com es comença sinó com s'acaba... si s'acaba.
Anar a ritme pausadet em permet assaborir més el paisatge, l'entorn i així poder gaudir més intensament de la marató o bé de la mitja.
Una altre de les raons de començar suau, encara que sembli estrany, és que per més maratons i mitjes que faci sempre m'imposo no perdre mai el respecte a les curses de més de vint km ja que si algun dia els hi perdo estic convençut que el següent pas serà no acabar i abandonar.
Varen anar passant els kms i ja vaig veure des d'un inici que seria un bon dia ja que les cames anaven soles i els prop de 400 mts de desnivell positiu anaven passant amb relativa facilitat i anant cada vegada més ràpid.
A les deu en punt del mati portava 11 km, una puta barbaritat ja que aquest és el ritme més ràpid que mai he assolit en maratons en ruta, per la qual cosa en algun moment vaig començar a somniar en baixar de les dues hores.
Els següents 10 km malgrat no aconseguir baixar de les dues vaig comprovar amb molta sorpresa que les cames seguien funcionant, pim pam, pim pam i anar devorant km... de putissima mare, la cosa anava més bé del previst.
Cap al km 15 o 16 vaig trobar-me amb la Núria i una seva amiga de Diveresport tirant fotos i la veritat és que poden donar fe que vaig passar-les a tota ostia i amb una motivació altissima.
Els darrers km varen ser relativament còmodes i amb un somriure d'orella a orella ja que era conscient que haver descansat durant tota la setmana per tal de descarregar el bessó dret havia donat sobradament el seu fruit.
De moment tres mitjes maratons i una marató de muntanya durissima i a pensar amb el mes d'abril.
El 29 d'abril toca rendir a la marató d'Empúries ja que com cada any porta una dedicatoria molt especial.
Toca arribar a la meta plorant com un nen, mirar cap al cel i oferir-la al gran Pep del passeig.
Passaran els anys però els amics el seguirem trobant a faltar ja és una d'aquelles poques persones en que no val el temps ho cura tot. Fals!!!

dimarts, 13 de març del 2012

MITJA MARATÓ A RIUDARENES: bona, bonica i barateta

Fa dos dies vaig fer la segona mitja marató d'ença que va començar l'any.
 No esta gens malament amb encara no tres mesos haver fet una mitja marató de muntanya, una mitja amb alguna pujadeta i una marató de muntanya amb forts desnivells i de forta dificultat.
L'objectiu d'aquest 2012 és aprofitar el bon estat de forma per poder col.leccionar maratons i mitjes maratons i així engrandir cada vegada més el currículum esportiu.
Pel que fa a diumenge destacar una maravellosa organització, un recorregut molt ben pensat i compensat i un esmorzar de pebrots. No es pot demanar més.
La mitja es pot explicar dividint-la en tres parts prou diferenciades entre elles:
- Uns primers set km bastant planers i totalment d'asfalt.
- Del km 7 al 14 pujada i baixada del santuari d'Argimon.
-Una vegada havent baixat del santuari 7km bastant planers i practicament en la seva totalitat trepitjant camins de terra.
Vaig marcar un ritmet suau no obstant prou constant i aixó em va permetre aguantar bastant bé la mitja marató, fins i tot els 3km i mig de pujada forta al santuari.
Aquesta setmana toca descansar d'entrenaments per tal de recuperar el bessó dret que esta una mica massa carregat.
Diumenge si el cos i les cames aguanten caura la tercera mitja marató de la temporada a Vilademuls.
El mes vinent de moment només tinc en ment la marató d'Empúries i al juny . la marató de muntanya de Vilademuls.
L'objectiu és arribar a l'estiu havent fet tres maratons i tres mitjes maratons i així tenir doncs la temporada molt ben embastada de cara als darrers mesos de l'any.
Salut i kms nens!!!!

dimecres, 29 de febrer del 2012

MARATRAIL DE BONMATÍ: 45KM NOMÉS APTES PER VALENTS

Diumenge 26 de Febrer de 2012 serà per a mi una de les dates a recordar en el meu "palmarès" esportiu.
Tocava intentar aconseguir una fita d'entrada impossible consistent en fer una marató de muntanya de 45km amb un desnivell acumulat de 3600m (1800+ i 1800-) i tocava assolir-ho en un temps màxim de vuit hores i mitja.
Essent molt sincer he de reconèixer que una vegada vaig decidir començar a preparar-la,  a mesura que passaven els dies no les tenia pas totes amb mi.
Vaig arribar a Bonmatí molt aviat i així vaig poder fer el meu ritual de sempre, no m'agrada anar amb nervis i menys en dies tant especials.
Varem sortir a dos quarts de nou en punt una miqueta abrigats ja que la temperatura encara era massa baixa.
Feia dies que més o menys m'havia elaborat mentalment la meva estrategia i així vaig intentar portar-ho a bon port.
Els primers deu km fins al primer avituallament tenien alguna pujadeta però sobradament suportable i a un ritme molt i molt suau encara més. Diumenge no tenia cap presa ja que no volia que la muntanya no em jugués una mala passada.
Dels deu km no hi havia cap avituallament fins a la mitja fet que evidentment va fer que seguís anant a ritme suau tot guardant forçes per el que se'm venia al damunt.
La mitja marató la vaig aconseguir fer en dues hores i cinquanta i pico de minuts per la qual cosa vaig superar el tall de les tres hores i mitja de temps màxim que marcava la organització.
Del km 22 fins al 28 només trobo dues paraules per definir-los: un putu calvari, un infern.
El perfil topogràfic marcava una vertical total i així va ser. Ara entenc pq el tall en el km 28 s'havia de superar amb un temps màxim d'una horeta i mitja.
Vaig estar intentant escalar aquest sis km durant més d'una horeta i quart i tot i arribar a temps varen esser per a mi uns km de moltíssim desgast físic.
Més d'una vegada vaig tenir que parar i intentar respirar lo suficient com per no tenir que tocar cel, no fer companyia a les estrelles.
El més fort del cas és que tot i passar-les putíssimes al km 28, el del tall, no hi havia cap avituallament fins al 32. De bojos i denunciable senyors, ni aigua, no ho entenc.
Una vegada passats els 28 ja no hi havia cap més impossició de tall fins als 45 finals.
Em va costar deu i ajuda arribar a l'avituallament del km 32 i crec recordar que el pas el vaig assolir al voltant de les cinc hores més o menys.
Només en quedaven tretze però amb la gran dificultat afegida que havia esmerçat massa forçes en aquells dramàtics sis km. No em quedava res, res a dins i per tant feia estona que intentava revifar la situació a base de barretes energètiques i líquid, molt líquid.
El darrers km els vaig acabar ja ho se però el que no entenc és com, suposo que el que esmento sempre: a base de molt de cap i bona dosís de collons, motivació...
La meta la vaig creuar amb unb temps final de set hores i deu minuts i sense forçes per poder fer cap tipus de celebració ja que estava fos, reventat però feliç, molt feliç.
El diumenge i el dilluns han estat de recuperació, sorprenentment sense la més mínima agulleta per la qual cosa avui dimecres toca tornar-hi, toca tornar a entrenar.
Aquest mes de març intentaré fer dues mitjes maratons més, una a Riudarenes amb no massa pujadeta i una a Vilademuls que promet muntanya i de la bona.
El mes de maig toca la segona marató de la temporada a Empúries i l'objectiu és acumular mitjes maratons que em serveixin també com a preparació.
No tinc de moment cap lesió i em trobo fisicament més fort que mai, per la qual cosa amenaço amb fer una temporada que pugui recordar durant anys.
Salut i km i nens a veure si m'acompanyeu en alguna.
Pd. La organització de la cursa els retrec evidentment el fet dels avituallaments. Varen ser mínims i en una marató de 45km això és sencillament injustificable. 

dilluns, 23 de gener del 2012

PATINT DE VALENT A LA MITJA MARATÓ DE MUNTANYA DE L'ALBERA

Aquest diumenge 22 de gener a Llançà ha començat veritablement la temporada. Tocava fer la mitja de muntanya de l'Albera i ja és al sac i ben lligada.
Vaig seguir el protocòl de sempre i vaig aixecar-me ben d´hora ben d'hora per poder esmorzar amb tranquil.litat i acabar de preparar-ho tot i... cap a Llançà.
Abans de començar a explicar qualsevòl cosa toca evidentment felicitar al gran Bella que va fer la seva primera mitja marató, tot un campeón.
Un apartat especial mereix l'Angelet de Bellcaire amb el qual no em queda més que treure'm el barret i agenollar-me quan passa ja que senyors: és sencillament una autèntica màquina de la muntanya.
Anant a l'anàlisi del meu paper a Llançà puc dir que estic molt satisfet ja que soc sobradament conscient de les meves limitacions a la muntanya.
 Papimarató que soc jo vaig començar de cero i amb l'objectiu de fer maratons en ruta per tant qualsevòl marató o mitja marató de muntanya que jo aconsegueixi acabar serà, independentment del temps final, una gran victoria a afegir a la llista.
Varem estar gairebé 14km pujant de valent i per tant fent el que bonament podiem, amb molt desnivell i sense poder practicament correr com a mi realment m'agrada.
La baixada molt perillosa per senders verticals i per a mi segurament molt tècnics i per tant necessitant moltissima concentració per no caure i literalment ostiar-me muntanya avall.
La primera part de pujada va significar una hora i cinquanta minutets i la segona part la resta fins arribar al temps final de dues hores i cinquanta un minuts.
El major incident durant la mitja va donar-se cap al final quan al entrebancar-me amb una pedra vaig parar el cop a terra amb la mà però va pujar-me el bessó dret fins amunt de tot.
Vaig quedar-me assegut a terra amb dolor i sense poder moure per la qual cosa vaig necessitar l'ajuda del primer que passava per allí que va ajudar-me a fer baixar el bessó i així poder acabar.
Estic molt orgullós i molt motivat i per tant només queda descansar uns dies i començar a preparar un repte per a mi molt complicat com és la Maratrail de 45km a Bonmatí.
D'aqui a un mes intentaré acabar la marató sense prendre mal, amb dignitat i sobretot sense pensar en temps que com he dit son per els reis de la muntanya. No és el meu cas ni ho pretenc.
Salut i km.

dijous, 12 de gener del 2012

Començo temporada a Olot

Aquest diumenge 8 de Gener he començat la temporada 2012 la qual pretenc que sigui si les lesions em respecten una temporada per acumular maratons i mitjes maratons al meu "palmarès" esportiu.
Vaig pujar a Olot amb la familia a fer la Marxa Nadalenca amb tres kg de més conseqüencia de les festes nadalenques i collons com es va notar.
Varen ser uns 8km relativament planers a excepció de la perla de la cursa que consistia en pujar a una ermita des de la qual es veu una imatge total de la ciutat i a la qual s'accedeix mitja´nçant uns cent esgraons que forçosament vaig acabar fent caminant i esbufegant.
El tram final una baixada total fins arribar a Olot.
Un bon mati de diumenge per començar a agafar la forma perduda.
Ara toca canya ja que el gener Mitja Marató de Muntanya de l'Albera i el febrer Maratrail de Bonmati, 45km de muntanya i abans de l'estiu,a tocar el maig,Marató d'Empúries.
Els propers mesos no pararé d'entrenar i fotaré molta canya ja que  pretenc agafar un bon estat de forma i així poder començar ja de bon inici a col.leccionar maratons.
Aquesta és la teoria i per tant caldrà veure si puc convertir-la en realitat.
Salut i km a tots.