Cursa de la Nova Estació de Figueres: la més calurosa de l'any

Quan dic que és la més calurosa de l'any ho dic després d'haver-la patit i amb la intenció de no tornar a caure en la mateixa pedra. Ja tinc planejats els mesos d'estiu consistents en curses a les set de la tarda o bé el mati el més aviat possible.
La cursa malgrat la moltissima calor va servir per un parell de coses prou bones:
-En primer lloc per poder constatar que malgrat la temperatura soc capaç de marcar un temps bo de 41min, a uns 4min i mig el km, i classificar-me entre els primers vint.
-Acabo un mes perfecte amb un balanç de quatre curses, algunes de llargues, en quatre cap de setmanes.
La prova d'ahir va suposar la onzena cursa de la temporada, mitja temporada justa, i la trenta dos d'ença que vaig començar amb una ma a cada ou.
Només queda felicitar el company figuerenc que va marcar un temps d'uns quaranta nou minuts.
Aprofito la narració de la cursa per treure'm el barret davant qui és un geni en aquest esport tant maco i a vegades tant i tant dur.
Que gran és en Kilian Jornet i que injust el tracte que se li dona.
En aquest pais hi havia, almenys fins fa poc, un altre força de la natura anomenat David Meca el qual és curiós, va omplir pagines i va obrir telenoticies,però evidentment sense haver sortit a fer el fantasma per la televisió segurament no hagués estat destacat ni reconegut.
Injust!!!!!

Dins la Fosca tot d'una, sobre el tronc d'un vell pi...

Ahir diumenge 26 de Juny vaig llevar-me a les 6 del mati amb l'objectiu d'anar a Palamós tranquilament, la cursa començava a les 8 del mati, i tenia moltes ganes de fer una bona marxa i així va poder ser finalment.
A la sortida i havia molts matats com jo amb ganes de correr i gaudir, l'any passat eren noucents vint-i-quatre.
Varem sortir a les 8 en punt del Passeig Marítim per començar poquet a poquet a grimpar muntanya amunt i així mica en mica anar posant les cames en marxa.
Després d'anar pujant una bona estona arribarem al capdamunt del penyassegat d'es don a dos quarts de nou, potser una miqueta més es podia contemplar una postaleta fantàstica de veritat.
Ara començava uns quants km de descens saltamarges, abans però vam passar per davant una barraca que tenia en Dalí amb una porta instal.lada literalment en diagonal. Realment el nen estava tocadissim.
Acabats els km de descens varem arribar a Paratge de Castell , platja que varem creuar per la sorra. No havia corrigut mai per la sorra, ni tant sols en entrenaments.
Va començar altre vegada la pujada fins a accedir a la Fosca per mitja d'un puja primer i baixa després de molts esglaons.
Finalment enfilarem direcció Palamós i arribarem al punt de sortida accedint per la zona del port.
Temps final una hora i vint- i-dos minuts amb sensacions molt bones i anant les cames practicament soles.
Manca acabar de solucionar les molesties, tot i que cada vegada més petites, de genoll per poder afirmar amb orgull que el meu estat de forma a dia d'avui és molt bo. Apunta metes guapes.
Ara toca no perdre el cap i donar tanta importància als entrenaments com als descansos per evitar lesions.
Diumenge vinent si puc cap a Figueres per fer la quarta cursa del Juny. Fins ara mai havia fet quatre curses amb un mes, de 9,17,15 i esperem que 9km.
Cap de setmana il.lusionant i per seguir somiant.

Corrent per atrapar les bruixes de LLers

Aquest diumenge 12 de juny tot aprofitant que dilluns podem donar-nos un merescut descans vaig dur a terme un altre entrenament dels que jo anomeno de qualitat.
Al poble de Llers es celebrava la segona Marxa de la Cirera consistent en un recorregut de 8 i un altre de 17km, ambdos per el bosc, trepitjant pedra, fang, molta pujada dureta i poc terreny planer.
Una vegada al poble vaig decidir-me per fer la ruta llarga tot i tenint dubtes lògics de com acabaria responent el genoll el qual fa dies que esta una mica messagadet.
La marxa la veritat és que va ser prou maca i la cosa va funcionar prou bé almenys fins ben entrat el km 13. A partir d'aquest punt el genoll va començar a molestar una mica però va deixar-me acabar amb un temps realment bo de 90 minutets.
En Jordi de Figueres va acabar fent la ruta de 8km i la veritat és que va acabar prou content. Va millorant dia a dia i estic convençut que pot arribar lluny.
Pel que fa a les meves sensacions, destacar que son prou bones i encara seran molt millors si aconsegueixo solucionar els meus avidents problemes de genoll que espero que remetin d'una vegada.
Tinc gairebé quatre mesos per poder preparar la segona part de la temporada de maratons.
No vull fallar.

Cursa de Salt: la més Africana de la temporada

Aquest diumenge a Salt organitzaven una cursa de 9km de manera totalment gratuïta i per tant com a bon català a Salt hi falta gent, bueno això és una manera de parlar perque de gent en tenen per donar i per vendre.
La marxa en si mateixa va estar molt ben organitzada i tenia el seu encant, sobretot tot el recorregut que va transcorrer per entre les deveses de Salt.
Com que començava a les nou del mati varem poder-nos organitzar i hi anarem en Jordi i jo i les respectives dones amb les mainades.
El temps, tenint en compte que persisteixen les molèsties al genoll, no va ser tot el florit que hagués desitjat, 45minutets i anar provant. Paciència.
Després d'esmorzar tinguerem de marxar bastant ràpid ja que la meva filleta és tant ben parida que quan es posa nerviosa agafa febre. Tenia una obra de teatre a la tarda i estava sencillament frenètica.
Com a detall destacar que malgrat ser una cursa més aquesta va ser la que fa trenta. Trenta ja.
Segueix la preparació tranquila i pausada de cara a finals d'octubre. Del 23 d'octubre fins a finals d'any segueix en peu el repte de fer tres maratons més i així clavar les cinc medalles.
Una utopia a dia d'avui.